dilluns, 2 de novembre del 2009

Ribes, 1h

Des de que em van robar 1 mes de la meva vida en imatges, moltes vegades tinc atacs d'ira interna que afortunadament no exterioritzo i l'únic que em provoquen són petites taquicàrdies, mal de panxa o de cap i potser acidesa, alguna vegada també m'ha costat dormir.

En una d'aquestes nits eternes, vaig pensar que em faria un heroi, no dic "super" perquè no tinc cap habilitat extraordinària tret de ser molt pesat. Em mimetitzaria amb la nit barcelonina, amb els delinqüents que hi treballen, poc a poc aniria coneixent el seu modus operandi fins poder detenir-los.

Llavors és quan m'imagino, perquè no?, vestint una capa i un antifaç que em conservin l'anonimat. Les detencions i vexacions públiques als lladres augmentarien i les fotos de les meves actuacions ocuparien portades que desplaçarien la corrupció dels polítics. La policia es debatria entre permetrem actuar o no i algun alcalde malvat, (no gaire difícil a Barcelona), ordenaria la meva detenció, de la que se'n desdiria quan el poble reclamés el retorn del seu heroi.

Aquest recolzament popular ha estat motiu de controvèrsia entre familiars i amics, alguns creuen que no em farien ni cas, altres diuen que em detendrien, i d'altres voldrien ser el meu Robin. En tot cas, si un dia us trobeu amb un heroi com el descrit, no és un ocell...ni un avió...és en Barrutman!!!

2 comentaris:

Sílvie ha dit...

com té la llengua el Barrutman? com un gatete o no?


jo et recolzaria

Unknown ha dit...

Aprofitant que té la llengua com un gatete havia pensat en fer-hi un gravat, una original manera de lluir el meu logotip d'heroi, encara per definir.

El lladregto seria presa del pànic quan li ensenyés la meva llengua ultra-heroica