dijous, 16 de desembre del 2010

Miner oblidat

I mesos després, quan tot el soroll mediàtic s'havia esvaït, al desert d'Atacama un escorpí passejava impàvid pel que foren els ciments de les perforadores que van alliberar als miners xilens. Ja no quedava cap rastre de maquinària pesada. Només deixalles mig enterrades a la sorra.

Ningú va recordar treure la càmera amb que es va enregistrar des de les profunditats el rescat. Amb aquella càmera es van viure moments d'emoció per tot el món, i ara estava abandonada a 700 metres de profunditat. L'última imatge que recordava és la del darrer rescatador enfilant-se a la càpsula de rescat.

Ara, davant de l'ordinador, gelat i sense poder respirar, veia entre la foscor d'aquell forat un rètol iluminat que deia "Hola".

4 comentaris:

vinz ha dit...

però tenia twitter o no? :P

Unknown ha dit...

I perquè ha de ser un humà?

estevemarta ha dit...

Que vols dir...que encara hi ha algú, i que no vols sortir...que la vida aquí fora es un infern, però que allà dins tot es pau i tranquil·litat???? però que t'has pres tuuuuuuuu...aixo de fer-te gran no et va ver, avui xupitada i veuràs com fins i tot, el que estigui allà dins ens ve a visitar....

nyam,nyam,nyam,
Esteve

vinz ha dit...

hi ha mones que tenen twitter eh