dilluns, 7 de febrer del 2011

Nàufrag

Riem. Bevem. Ell pren una cervesa i jo l'acompanyo. Parlem de dones entre rialles. El vaixell es sacseja però no ens impedeix estar a la coberta en plena nit i amb una temperatura força agradable. Ens recolzem sobre una barana mirant l'aigua. L'infinita aigua de l'Atlàntic que ofega una terra que mai ha conegut el sol.

Renega del seu apàtic passat i del seu destí. Els reptes que li ha plantejat no són els que ell volia. Creu que fins ara ha pres el camí errat, el fàcil. Però es planteja fer un punt i a part. I tot ho diu amb una contradictori aire d'optimisme. M'abraça i em somriu. Em demana que no intervingui i davant la meva sorpresa, salta precipitant-se dins d'aquelles eternes onades. En breus instants em costa endevinar la seva figura entre aquella fosca immensitat.

Passat l'ensurt inicial, m'encenc una cigarreta i em pregunto què li depara el destí al que fins fa cinc minuts m'acompanyava. Em recomforta pensar que no s'ha suïcidat. Només repta el seu destí. Potser un vaixell que segueix la mateixa ruta que nosaltres el trobi perdut, quan curiosament i per primera vegada en la seva vida, no ho està.

5 comentaris:

vinz ha dit...

això no és un punt i apart, és un punt i final. :P

ps/ jaja no s'ha suïcidat noooo que va, tampoc es furten motos ara, les prenen prestades. sort! :P

Unknown ha dit...

Vinz: Qui sap si és un punt i final?, la lluita pel què creiem ens fa forts fins a un punt antinatural

Carles: Ho has resumit millor en dos frases que jo amb un relat. Moltes gràcies.

estevemarta ha dit...

Ostres, potser es la febre, però no tinc cap comentari dels meus, simplement m'agrada, ...... et felicito fill,jejeje

Ester ha dit...

llàstima que tots siguem tan covards com per preferir optar per una vida còmode i fàcil, m´agrada el teu protagonista valent.... suïcida i sobretot la normalitat de l´altre en acceptar l´entrada a la nova vida de l´amic.

Unknown ha dit...

Esteve: Gràcies company

Ester: Se'm va passar pel cap un dia de pesca amb el Jaume ;)