Teu

Seguiré passant els dies amb un semblant seriós, fins i tot altiu. Mantindré les maneres. Caminaré amb seguretat pels passadissos de la feina i tindré converses telefòniques rigoroses. Evitaré parlar de tu cada cinc minuts. Quan em senti observat miraré a l'infinit simulant atracció per algun objecte llunyà o simplement desídia. Et renyaré creient-me segur del que faig. Escriuré coses amb futurs per intentar frenar el pas del temps.

Ho faré amb aquest nou somriure que m'has dibuixat a la cara, el pilar fictici que evita que m'ensorri quan no puc estar amb tu, olorar-te o besar-te. El que ingènuament es manifesta quan encara em pregunto si el que estic veient és de veritat o si simplement et mereixo. Que em permet apretar els llavis i controlar la petita llàgrima juganera que vol sortir dels meus ulls i que a la vegada, reprimeix els crits d'alegria quan et veig. El que es reflexa al mirall i em dona serenitat i cordura davant l'obsessió que significa cada plec de la teva pell. El que m'ha convertit en teu en comptes de jo.