Dimecres 27 de maig, història del Barça, em veig explicant-li als meus nets en una tarda tranquila d'estiu com vaig viure aquesta victòria. Abans de fer una història grandiosa amb tints épics (bastant habitual en la meva descripció de la realitat), prefereixo recordar el que realment va passar.
Estimats nets, el vostre avi estava en un estat bastant deplorable, eufòric però begut, nerviós però tranquil, excitat però cansat. Aquest és el registre de l'alcohol que ens va portar al deliri. Jo diria que falta una Moritz...a saber on va anar a para la xapa.
1 comentari:
I jo diria que també falten unes quantes llaunes.
Publica un comentari a l'entrada