Frivolitzant podríem dir que l'estiu és com una cançó inacabable dels Beach Boys. Una malson amb Georgie Dann. Però, sobretot l'agost, amaga quelcom més complex.
L'estiu serveix per fer examen de consciència i per a plantejar-se nous reptes. Les noves intencions i idees brillants es marquen en foc, però la rutina i l'any laboral s'encarregaran poc a poc d'eliminar-les. Com desapareix l'imaginació d'un nen petit a mida que creix.
Hi deu haver-hi algun lloc entre el paradís i el cel, o potser a l'abocador, on totes aquestes idees es donen un festí i celebren entre elles el fet de ser tan originals i tan genials com permeten ser les idees anònimes que no es porten a terme.
Al pati hi deuen jugar les que potser serien les millors pel·lícules amb les potser millors cançons de la història. Al vespre els hipotètics amors més poderosos surten a veure la posta de sol i, a l'hora de dormir, es junten els somnis més grans.
4 comentaris:
No em toquis la fibra que em faras plorar.....
Sempre ens quedara Menorca
Un caaaaaaaddaaaaaaaverrrrrrrrrr
A Menorca em d'anar!!
Tu aquest setembre has tingut moltes intencions quantes creus que es faran realitat?
I d'idees no en parlem... la millor la dels Flungols.
Flundrons!!! no fotem, tenen molta història com per confondre el seu nom.
Entre el gimàs i el japonés...no se...a veure demà el sorteig
Cada cop que legueixo un dels teus "silencis" em venen idees d´aquestes que segur que s´ajunten amb unes altres i fan festes que t´hi cagues!!!! Ens podrien donar l´adreça, no??? M´agrada tant lleguir el que escrius!!! De veritat
Publica un comentari a l'entrada