Sortia de la feina i em vaig abandonar a la música que sonava pels meus auriculars. M'amagava de la pluja sota el paraigües. El fred era intens i les llàgrimes banyaven els meus ulls però no s'atrevien a caure. Els meus passos ràpids no m'impedien seguir amb curiositat la vida que m'envoltava. Amb la mirada perduda em vaig deixar enlluernar pels centenars de cotxes del carrer Aragó, amb el fred i la pluja les llums s'envolten d'un núvol místic.
Al carrer ulls plens de vida, al metro la gent s'apaga i les mirades resten buides. És tot el que pot esperar una persona al ser tancat dins un túnel fosc. Alguns es refugien en el blanc dels llibres.
Entre tots ells, una noia negra s'agafa a una de les barres centrals, emet llum. Potser dins la foscor el negre és llum. Sortim junts del vagó i ens separem de la resta de viatgers per anar a l'ascensor. Mira el terra amb expressió tímida. En grup les mirades son anònimes, entre dues persones es tornen personals.
L'ascensor puja lentament, el meu paraigües encara goteja i deixa un petit toll d'aigua al terra de goma. Ella aixeca la vista i els nostres ulls es troben i es saluden.
Música de fons
8 comentaris:
aquest silenci ha omplert el meu silenci de nit de estiu austral (amb lluna plena)... bona musica... missing el meu company de feina... encara em surt el català ;) cóm va srp 2010?
De nou, "I find shelter, in this way..."
Sóc d'aquells que quan no diluvia... m'agrada abandonar-me i perdre'm, sense paraigües, sota la pluja.
És curiós com l'iPod transforma el nostre entorn quotidià més proper. Diria que el fa més suggerent.
Estava a punt d´exigir-te un nou silenci. L´has penjat en el moment més adequat, tenia mono....Com sempre, m´encanta i em deixa un regust dolç-amarg adictiu. En vull un altre!! I la foto m´agrada molt. Es teva?
Aná: Good to hear you! SRP is dead, Ja et faré un mail per explicar-te les novetats més novedoses. Um prazer de compartilhar com vocês a lua <---Espero que no diga ninguna barbaridad!
Joan: Haurien d'inventar una cançó de silenci
Anònima consanguínia: Sortiré al balcó de casa a donar crits el dia que pugui veure el teu nom als comentaris. El mateix balcó de la foto :)
hola!
Doncs apa, ja pots sortir....però amb paraigües eh??
Visca!!!
ja,ja, ara t´he visualitzat en el meu cap dient visca, visca!! i aixecant els braços talment com ho fà el minimolina. Ha estat la imatge del dia.
Publica un comentari a l'entrada