Li pregunto si li puc fer unes fotos i fer-li algunes preguntes, em contesta encongint les espatlles. Què et priva de parlar amb mi?, sóc una persona, deu pensar ell.L'Amadeu m'explica que fa 40 anys que es dedica a això, que alguna vegada l'ha ajudat una noia colombiana, però que ella el va deixar penjat perquè va trobar feina a un bar. El seu art és genuí i es queixa de l'aparició dels esmoladors que van amb furgoneta. Estic d'acord amb ell, la seva figura és entranyable, sobretot el seu anunci fet amb una flauta de pa*, de la que diu ser un autèntic mestre (tot i que ara no les fan com abans perquè són de plàstic).
El deixo amb la seva mil·lenària Vespa amb esmolador integrat, tranquil·litzat perquè em diu que es guanya bé la vida, però amb la nostàlgia que em provoquen els que s'aferren a un passat millor.
* fe d'errates: de pan, afortunadament hi ha gent que estudia. Gràcies rothkovic
5 comentaris:
Hm. és flauta de Pan! no de pa, que no es menja! és de Pan pel faune que la va inventar. si és que, guitarrista autodidacta havies de ser.
jijiji
no havies de fer un llibre d'oficis entranyables? monu, el senyor.
M'agrada aquesta entrada! :)
Silvie: merda...ho veus com s'han de copiar dels teus??
Nitxa: Gràcies! i de pas demano perdó a tots els periodistes per aquesta burrada, prometo no haver-me inspirat en callejeros ;)
els meus no tindran ous d'anar a parlar amb el senyor dels ganivets.
Publica un comentari a l'entrada