Amb els colzes sobre la taula, es mira a un mirall que ha perdut la capacitat de reflexar i s'oxida lentament per les cantonades. Recorda dels seus escrits que somniar amb un mirall oxidat és senyal de mala sort. Es palpa la cara i, estirant-se la pell de les parpelles, intenta enganyar-se dissimulant els efectes de l'insomni.
I llavors, deixa estar la seva feina per intentar escriure quelcom que ajudi realment a la gent. Un llibre que ajudi a dormir. Que les seves paraules t'acaronin fins que t'abandonin totes les forçes i tanquis els ulls cercant descans.
Llegeix dos línies que havia escrit prèviament i cau en un profund somni.
Els quadres penjen torts a les parets, amb un dit de pols sobre els seus marcs. Les teranyines ocupen totes les cantonades i el radiador. Un fil de llum entra per una finestra pràcticament tancada i deixa veure tota la pols que flota en l'aire.
Al cap d'uns minuts, l'Abel torna a despertar, enfonsat entre piles de paper engroguit.
3 comentaris:
Gràcies Querobí :)
Benvingut!
jo diria... macba?
imagino l'abel com un bell dorment... em pregunto qui (o què) li ha fet el petó :)
Anna: cccb :)
té un idil·li amb Morfeu, deu ser ell qui li dona petons
Publica un comentari a l'entrada