Renega del seu apàtic passat i del seu destí. Els reptes que li ha plantejat no són els que ell volia. Creu que fins ara ha pres el camí errat, el fàcil. Però es planteja fer un punt i a part. I tot ho diu amb una contradictori aire d'optimisme. M'abraça i em somriu. Em demana que no intervingui i davant la meva sorpresa, salta precipitant-se dins d'aquelles eternes onades. En breus instants em costa endevinar la seva figura entre aquella fosca immensitat.
Passat l'ensurt inicial, m'encenc una cigarreta i em pregunto què li depara el destí al que fins fa cinc minuts m'acompanyava. Em recomforta pensar que no s'ha suïcidat. Només repta el seu destí. Potser un vaixell que segueix la mateixa ruta que nosaltres el trobi perdut, quan curiosament i per primera vegada en la seva vida, no ho està.
5 comentaris:
això no és un punt i apart, és un punt i final. :P
ps/ jaja no s'ha suïcidat noooo que va, tampoc es furten motos ara, les prenen prestades. sort! :P
Vinz: Qui sap si és un punt i final?, la lluita pel què creiem ens fa forts fins a un punt antinatural
Carles: Ho has resumit millor en dos frases que jo amb un relat. Moltes gràcies.
Ostres, potser es la febre, però no tinc cap comentari dels meus, simplement m'agrada, ...... et felicito fill,jejeje
llàstima que tots siguem tan covards com per preferir optar per una vida còmode i fàcil, m´agrada el teu protagonista valent.... suïcida i sobretot la normalitat de l´altre en acceptar l´entrada a la nova vida de l´amic.
Esteve: Gràcies company
Ester: Se'm va passar pel cap un dia de pesca amb el Jaume ;)
Publica un comentari a l'entrada