Però un bon dia, a les obres d'un nou edifici de vivendes, es queden sense ponts d'acer per conformar la bastida. El cap d'obres maleeix i crida a tothom, l'obra s'atura mentre ell truca enfurismat al proveïdor. Resulta que aquest té el magatzem buit degut a la gran demanda. Altres obres a la ciutat es troben en la mateixa situació. Al cap d'una setmana la gran majoria d'obres de la ciutat es paralitza a falta de baranes, travessers o escales. Les bastides queden a mig fer esperant que algú els porti material.
Però el material no arriba, els proveïdors no cobren per part dels constructors, ja que no poden acabar les seves obres. Demanen crèdits, però els bancs estan massa compromesos amb les constructores. Esperen pagaments. Es planteja la possibilitat de compartir les bastides amb constructores de la competència. Però el preu dels pisos puja desorbitadament i ningú vol cedir davant els seus rivals.
Llavors comença el pillatge. Lladres que intenten robar l'acer d'una bastida per vendre-ho a l'altre. Els obrers ràpidament es posen en guàrdia i comencen a dormir a les bastides mig construïdes. Fan torns. Porten pistoles. Poc a poc la societat va entrant en decadència, els bancs imposen el seu criteri a l'hora de realitzar els cobraments. La ciutat, tal com la coneixem, es queda a l'espera de temps millors.
2 comentaris:
Bastida, ¿estas parlant de cols de bruseles i el desajust econòmic amb les escarxofes, que esta porta'n a la guerra societats civilitzades oi?
mmmmm....això mateix!!
Publica un comentari a l'entrada