No sé a què obeeix aquest monopoli popular, com tampoc entenc les pàgines en blanc i negre de l'hola anunciant bodes de burgesos, però el cas és que les planes d'esqueles desperten el morbós que tots portem dins. El mateix que mira amb detall un pit alliberat per accident, o la titola d'un esportista fent de periscopi orgànic, o el que redueix la velocitat del cotxe per veure restes de massa encefàlica.
És mirant aquestes planes quan s'activa aquell tu que portes dins, aquell reservat per les grans i fastigoses ocasions de la vida tan transcendentals. I tot de tòpics. I què bé estar viu, i amb salut. I de sobte, quan veus els àlies dels difunts entre cometes, et dones compte que tu no en tens. "Pinotxo", "Chori", "Pulga". I descobreixes que d'entre tota aquella tinta que taca els dits, l'únic punt d'humanitat és aquell àlies entre cometes.
2 comentaris:
com que no tens àlies Barrut?
Barrut és més que un àlies! és el meu alterego! :P
Publica un comentari a l'entrada