dimarts, 8 de desembre de 2009

Verdi, 19h

A les reunions familiars de les pel·lícules sempre hi ha un espai de reflexió on alguns dels protagonistes es reuneixen i parlen d'un tema espinós capaç de truncar la felicitat del clan. Normalment s'afronten amb un somriure permanent als llavis i acaba de dos maneres, amb plors o amb enuig.  Les meves reunions familiars, especialment desprès de l'aparició de petits critters que es fan dir nens, i que comprenen una edat entre els 9 i els 14 anys, són maratons per a l'intel·lecte que poden enfonsar la ment més poderosa del planeta.

El temps de conversa per familiar és d'uns cinc minuts, cadascú té diferents criteris i manera d'exposar les coses així que l'adaptació a la conversa ha de ser precoç. La música de fons és una mescla de crits, videojocs a tot drap, alguna guitarra aprenent i els comentaris del partit de futbol. Posar-li nom a la gent resulta confús i anomenes a mitja família abans d'encertar.

Quan la reunió acaba, te'n vas amb la sensació de no haver parlat de res, de tenir una mica de mal de cap i el més estrany de tot, pensant quina serà la propera vegada que els veuràs per comentar allò que acabes de recordar.

5 comentaris:

monica ha dit...

ostres!!!! m'hagues encantat que hagues estat més llarg... m'ha agradat molt...però segur que podries dir més...molt més...Ah!! celebro que m'avisis quan escrius un silenci...encara que no el provoqui!. petons!

Anònim ha dit...

Doncs malgrat tot jo espero que aquestes reunions les recordem sempre amb carinyo.
Potser hauriem de veure´ns més.... i poder comentar tot el que vulguem amb calma, pau, amor i tranquilitat, però potser així perdria la gràcia i tu no ens hauries regalat un dels teus silencis, que són sempre tan benvinguts.

Unknown ha dit...

Mònica: Les nostres reunions donen per fer 14 pàgines!

Ester-anònima: Clar que les recordem amb carinyo! si fessim reunions de te amb pastes seria un avorriment total

estevemarta ha dit...

Company...no serà l'edad?
Avanç segur que et podies moure entre 10 àmbits diferents,i ara que et fas gran, les rialles es transformen en crits i udols, sempre ens quedara Mallorca,jejeje...que no falti els retrobaments per celebrar qualsevol cosa....deuuuuuuu

estevemarta ha dit...

ahhhh em deixava un comentari

hi haaaaaaa unnnnnnnnn caaaaaaaaaaadaaaaaaaaaaaaaaaverrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr

ara si deuuuu