dijous, 15 de juliol de 2010

En Giralt El Pellisser, 22h


Volia escriure un conte sobre un porus que no pot suar. Envoltat per cents de mils d'altres porus que treballaven diàriament amb molt d'esforç. Treball que consistia en eliminar la suor que els passava per sota, com si fossin pous, i lluitar contra les inclemències que la seva propietària els provocava, a saber: variació de temperatura, enfonsament progressiu dels porus (cosa que els feia treballar més per treure la suor), i el pitjor de tot, la dona es maquillava i els deixava una superfície fangosa que els impedia actuar amb normalitat.

El porus que no suava era molt criticat, perquè tothom pensava que no treballava, però la realitat és que ell treballava més que les parpelles. S'ubicava sobre el llavi d'una bonica dona. El seu esforç feia que al final es convertís en una piga, que amb el temps va anar creixent molt.

La dona es feia especialment famosa per aquella piga i els porus envejaven la situació de l'abans denigrat porus que no suava.

Però he pensat que era una història molt estúpida, com tots els contes amb moralitat*. I llavors m'he dit que escriuria un conte d'un conte sense moralitat, l'únic de la llibreria que era denigrat pels altres perquè no en tenia, però que finalment era un èxit perquè la gent cercava quelcom diferent.

I després m'he trobat escrivint aquí. Sense moralitat. Només un munt de lletres que et fan perdre una estoneta de vida i amb sort provocar un petit somriure, o com a mínim un pensament fugaç.

*altrament coneguda com a "moraleja"

10 comentaris:

neus ha dit...

oh! a mi el porus va tenir el lleig detall de posar-se al nas, just sobre la corba que hi ha sobre l'orifici. Al principi feia gràcia, una verrugueta petita i coqueta, jo sempre deia que de bruixa fins i tot en tenia la verruga, però el porus va començar a créixer i créixer desmesuradament. Ara ja no hi és, l'afany de protagonisme no m'agrada i el vaig eliminar.
Ja veus... m'ha sortit un comentari 'emmoralejat', quin fàstic, no?
Demano disculpes.

anna g. ha dit...

Jo sóc plena a vessar de porus que no suen, doncs. És greu, doctor? :)

estevemarta ha dit...

No tinc ni idea de que estas parlant, ara lunic poru que conec jo i la Marta es un anomenat Nil, guapo, gracies.
In, inde, independecia ja
Esteve

Vinz ha dit...

De vegades lovella negra triomfa per això mateix, perquè és única...

Unknown ha dit...

La vida està plena de porus que volen suar i no poden.

Unknown ha dit...

Elur: No cal que et disculpis que aquí no fem crema de bruixes ;)

Anna: Hola! :) al contrari, és molt millor ser diferent! tot i que ara m'has fet pensar en si els negres tenen pigues...

Don Esteve: Ostres recien llicenciat de pare i passant pel meu bloc, quin honor!

Vinz: JO hi he passat tota l'adolescència a l'ovella negra ;)

Ini: Sort que tenen supositoris que els ajuden en aquesta comesa

neus ha dit...

i crema de pastisseria en feu? ;)

Ester ha dit...

a mi la "moraletja" tan em fà, però aquestes estonetes.... no són perdudes i em provoquen un somriure sorollós barrejat amb una llagrimeta d´emoció.... snif

Oriol Sangenis ha dit...

Tu sempre tan creatiu Albert :)

Unknown ha dit...

Oriol: Només escric el que em passa pel cap, fes-ho ja veuràs com t'agrada!