dilluns, 30 d’agost de 2010

Casanova, 17h

Un altre dia més. Ja han obert. Les llums neutres s'encenen i m'il·luminen. El marc de fusta que em rodeja de fa més de trenta anys observa l'escena impertèrrit. Estic sol a una sala d'uns vint metres quadrats. Les parets són blanques. La gent comença a passar poc a poc, primer grups d'estudiants, després avis que aprofiten els descomptes per a jubilats i per la tarda apareix gent jove interessada en la cultura o que simplement fan el paperet d'intel·lectual mentre em miren distrets. Alguns llegeixen la petita fitxa que està al meu costat, on hi figuren les meves característiques així com l'home que em va pintar.

Però aquesta tarda un jove em mira fixament, m'ha mirat des de diferents punts de vista, assegut i dret. La seva expressió sempre ha estat interrogant. Per primera vegada en força temps m'he sentit incòmode. Els humans miren cruament els quadres, no tenim cap intimitat. Per desgràcia jo sóc un quadre abstracte i tinc poca vida, la que els humans m'atribueixin, a altres llocs he conegut alguns paisatges romàntics amb cèrvols, persones i natura que feien pinya davant d'aquesta nuesa a la que ens sotmeten. Va bé tenir companyia quan comença la negror de la nit al museu. Com envejo aquell Delacroix que vaig conèixer al Louvre.

El noi s'acosta amb cara de pocs amics, per un moment penso que serà un boig que em vol estripar. Però es queda dret a dos pams de mi i em crida "No t'entenc!!". Mostro indiferència. Un daltònic més.

8 comentaris:

Sílvie ha dit...

Jajaja tragicomèdia! Com sou els daltònics amb els rothkos. Cruels...

Vinz ha dit...

Per què les parets sempre seran blanques? No podrien ser fúcsia?

El quadre que va pintar Delacroix a Chopin vols dir? :P

El noi que s'acosta eres tu en un univers paral·lel oi?

Veig que la pressió col·lectiva pel twitter està donant els seus fruits! ;)

ps/ Per què surt la darrera entrada dues vegades?

Unknown ha dit...

Sílvie: Els daltònics en general som cruels, ho veiem tot o blanc o negre

Vinz: Gràcies per l'avís, ja està arreglat :)
Sóc jo...però no necessàriament en un univers paral·lel. Havia pensat més en la llibertat guiant el poble...sóc pervers de mena

neus ha dit...

si em diuen 'no t'entenc' no vol pas dir que em vegin com un quadre abstracte, no?

Unknown ha dit...

elur: XD no crec, però seria interessant saber què li diuen a la Rossy de Palma, que és una bellesa picassiana

anna g. ha dit...

hi ha quadres incompresos que prenen antidepressius i fan teràpia de grup. fijo :)

neus ha dit...

de totes maneres, amb el teu permís, ho faré servir:

-no t'entenc...
-m'estàs dient abstracte?? è?? è??

pot ser ... divertit?

Unknown ha dit...

Anna: Qualsevol Hopper deu prendre antidepresius...però imagina ser un Warhol, com deuen cansar aquells colors tan cridaners dia rere dia!

Elur: O potser pensen que estàs una mica grillada ;)