Al passat hi són les/els ex. Persones amb qui has compartit sentimentalment, (o no), un troç de vida. A mida que et fas gran, parles d'els ex com si de trofeus es tractessin. Com el cap d'un porc senglar penjat a la paret. En el meu cas, caps de dona penjats a la paret amb un nom femení sota el coll, costa una mica llegir-lo si porten els cabells llargs. Quan parles d'elles les mires orgullós. I recordes anècdotes trivials, o penses en la família rica que tenien, o en coses que simplement et provoquen benestar al recordar-les. Com el caçador que recorda com li va costar caçar a cadascun dels porcs senglars.
En cap altre àmbit de la vida, un es sent orgullós dels fracassos excepte en aquest. Clar que per fer-ho, s'ha de complir una condició inexorable, la seguretat que no hi haurà més ex.
3 comentaris:
gran frase, la darrera. en el meu cas, la manera d'aconseguir amb seguretat que no hi hagi cap més ex és continuar sola...
Al final només recordes les coses bones, i la resta ho deixes oblidat a una capsa, difícil de trobar.
anna: això dels ex és tan incert com l'amor en si, o sigui que mai se sap. La seguretat de vegades avorreix.
Ini: o la tires ¬¬
Publica un comentari a l'entrada