dilluns, 20 de desembre de 2010

Bucle

Enfonsat entre piles de paper engroguit l'Abel escriu històries per ajudar a la gent. Els fa sentir millor amb innocents escrits per aixecar l'ànim. Treballa per vàries revistes escribint sobre el zodíac amb pseudònims absurds.

Amb els colzes sobre la taula, es mira a un mirall que ha perdut la capacitat de reflexar i s'oxida lentament per les cantonades. Recorda dels seus escrits que somniar amb un mirall oxidat és senyal de mala sort. Es palpa la cara i, estirant-se la pell de les parpelles, intenta enganyar-se dissimulant els efectes de l'insomni.

I llavors, deixa estar la seva feina per intentar escriure quelcom que ajudi realment a la gent. Un llibre que ajudi a dormir. Que les seves paraules t'acaronin fins que t'abandonin totes les forçes i tanquis els ulls cercant descans.

Llegeix dos línies que havia escrit prèviament i cau en un profund somni.

Els quadres penjen torts a les parets, amb un dit de pols sobre els seus marcs. Les teranyines ocupen totes les cantonades i el radiador. Un fil de llum entra per una finestra pràcticament tancada i deixa veure tota la pols que flota en l'aire.

Al cap d'uns minuts, l'Abel torna a despertar, enfonsat entre piles de paper engroguit.

4 comentaris:

Carles Querol ha dit...

foto xulíssima i text també!!!

Unknown ha dit...

Gràcies Querobí :)

Benvingut!

anna g. ha dit...

jo diria... macba?

imagino l'abel com un bell dorment... em pregunto qui (o què) li ha fet el petó :)

Unknown ha dit...

Anna: cccb :)

té un idil·li amb Morfeu, deu ser ell qui li dona petons