Groc tabac

La senyora que es dutxa amb una xarxa als cabells, la senyora que fa olor a maquillatge a l'autobús, la senyora que porta un vestit-jaqueta immaculat, mitges color carn i unes sabates amb un tacó molt discret, es jubila. Les últimes dues setmanes ha estat ensenyant a la seva substituta com ha de fer la seva feina. La noia no li ha fet molta atenció i ella s'ha recordat a sí mateixa fa més 30 anys.

Avui entra a aquell centre comercial i puja per aquell tètric ascensor. I entra dins aquell diminut despatx amb micròfon. Ja és dins la panxa de la bèstia. Fa alguns dels avisos habituals: ofertes, descomptes, horaris de tancament i dies d'obertura extraordinaris. I els companys li porten bombons i flors.

Dies després passeja pel centre comercial i no pot creure que la gent no es posi les mans davant l'estil deplorable de la noia. I li diu a la gent que la noia té una veu molt desagradable, amb l'esperança que algú reconegui la seva veu. Però ningú ho fa. I ella recorda el silenci d'aquell despatx i les parets engroguides. I per un moment pensa que ningú pot escoltar la seva veu. I es pregunta quan va ser l'última vegada que va parlar amb algú.