Consell de Cent, 23h.

Torno caminant cap a casa passant pel mig del gayxample, els puc arribar a entendre perque les seves demostracions afectives encara no estan ben assimilades pel gran gruix de la població, però exactament no se on porta aquesta endogàmia social excloent. A més crea unes imatges impactants, on tots els bancs, terrasses, bars i hotels estan plens d'homes.

Però l'anècdota és a la cantonada, un tipus sentat a una moto em mira, jo el miro, i al cap d'un moment em diu "quieres coca guapo?", li dic que no però a partir de llavors camino pels carrers com un fugitiu, com algú que ha comés un delicte i se'n sent orgullós, com si fós en Richard Ashcroft, la gent sent por i respecte per mi. Poso la mirada magnum.



La nit posa sostre al meu ego. Arribo a casa i la Eli em diu que tiri les basures, fi de l'experiència delictivo-megalómana.