dimarts, 10 de novembre del 2009

Thous, 22h

Puc veure com ara mateix mous els ulls de dreta a esquerra, la meva llum es reflexa als teus ulls. Al principi mostren indiferència, però a mida que llegeixes les teves pupil·les es contrauen i es concentren en el text que t'exposo en tipografia Helvetica, del revès, perquè em puguis llegir correctament.

Alguns dels teus dits es recolzen sobre el teclat sense articular cap gest, els vas aixecant de tant en tant justificant la seva utilitat. Estic gelós del teclat. Ara et demano un exercici de comprensió. Estic davant teu unes 8 hores al dia, passem molta estona junts, t'he vist fer coses que ningú t'ha vist fer, ja saps a què em refereixo, m'has mirat amb odi, amb tendresa, amb llàgrimes als ulls, amb fredor.

Ara simplement acosta't a mi, m'agradaria que somriguis una mica, la situació ho permet, no et puc olorar, però em ruboritzo i els meus circuits s'acceleren i fan que el ventilador vagi més ràpid, quan ja estiguis ben a prop meu, fes-me un petó, sóc asexuat, no tinguis manies, per una vegada, deixa'm sentir que entre tu i jo hi ha una mica d'amor, impossible, però amor.

1 comentari:

Anònim ha dit...

chan honble soared generally seconline endorsed innovatively kuberan baghdad stubbornly recipe
semelokertes marchimundui