Wellington, 12h

Les idees són com les monedes de'n Mario, com cada dia vas saltant entre plantes carnívores i canonades immenses quan de sobte et trobes una idea penjada d'un arbre. -Què bé!- penses. Saltes, l'agafes i la guardes, després l'exposes i aquella idea que has trobat a un arbre nodrirà a tots els teus contactes, a través de la 2.0 és possible que arribi a algú que viu a Honolulu.

De les monedes sempre hi ha falsificadors que intentaran copiar-les, però si l'has trobat tu, la teva és l'original, i amb el temps, un gran numismàtic la mirarà entusiasmat i pensarà que és la moneda més preciosa de totes.

A vegades quan et quedes en blanc no trobes cap moneda perquè no estàs mirant els arbres, i et vas fent petit i petit, i llavors, coneixes a algú, o llegeixes alguna cosa, o veus alguna cosa...com un bolet màgic que s'acosta cap a tu i de cop et torna a fer gran. Ets sents fantàstic i tornes a veure moltes monedes. És en aquest moment tan positiu que ets capaç de sentir-te volar amb una ploma, quan ets capaç de disparar amb llavors d'una planta.

Quan la vida se't fa tan bonica, ets capaç d'esquivar els fantasmes que et porten a la foscor, de saltar als que intenten derrocar-te, d'evitar les pedres que et trobes pel camí per, finalment, casar-te amb la princesa que et farà feliç.