dimarts, 1 de desembre del 2009

Muntaner, 12h

Em faig ressò del cas de'n Philip Walcott, un economista resident a Derby, Anglaterra. Dins l'atapeïda vida de Philip, el 21 de novembre va ser especial. La seva dona estava a punt de donar a llum, el seu pare tenia un infart i ell tenia la reunió més important de la seva vida, amb els seus socis es debatria el futur de l'empresa. De cop va notar que el seu cap li pesava més de l'habitual. Es va excusar i va sortir corrent de la reunió.

Els axons que es comunicaven amb les seves neurones van produir tanta energia que dins el seu cap va crear un camp magnètic, cada cop li costava més mantenir-se en peu, fins que entregat a l'atracció de l'altre pol, el seu cap es va incrustar contra el terra amb el cos erguit en posició vertical. El nucli terrestre es va convertir en l'altre pol.

Des d'aleshores en Philip porta una difícil vida pels carrers de Derby. Al principi arrastrava el cap per terra, però van ser tantes les ferides que l'autoritat va decidir actuar per pietat. A la plaça de la Vila, una grua portada directament de Liverpool el va aixecar utilitzant tota la seva energia, i això va permetre col·locar-li un casc amb rodes, que ara s'ha convertit en una eina indispensable per a portar una vida normal.

Són moltes les dificultats que té en Philip per seguir endavant, però veure la vida del reves, i els habituals trastorns digestius, no li treuen les ganes de viure i de veure créixer a la seva filla, Margaret.

7 comentaris:

Unknown ha dit...

li tindrien que fer una plataforma amb rodes a més del casc, perque si no acabarà amb l'esquena fotuda.
Como està la vida!!

P.D: I el pare?

Unknown ha dit...

El pare va sobreviure aquell infart, però va morir posteriorment d'un altre infart quan intentava ajudar al seu fill a pujar unes escales. Un destí cruel el dels Walcott.

Unknown ha dit...

M'agrada la foto, es de can Gupa no?

Unknown ha dit...

sip, espero que no em demanin drets ©

Unknown ha dit...

La foto és teva el objecte és seu, no crec.

Unknown ha dit...

Diga-li a l'Scarlett Johansson...

estevemarta ha dit...

Epp, que jo hi era, soc t'estimoni del robaroti fotografic, encara traurem pelas de l'historia del Walcott.

Per cert, com punyetes puja les les escales , amb els braços?
i ara pensaba...crec que tindra que apendre a menjar per l'anus, si no, no crec que pugui menjar res de res.