Carta del meu alterego:
Tu anaves per autista, fracassat escolar o psicòpata. Només una vegada et vas sentir oblidat per l'amor i només una vegada vas estimar. Des d'aleshores encara ho fas. L'equilibri s'ha mantingut. Sense artificis de malabarista, un equilibri real ajudat com moltes altres coses per la fortuna: com va arribar el planeta aqui perquè ni ens fotèssim de calor ni de fred? Per a tu ella ho és tot, en el tot i en el res. A vegades em costa esforç no esclatar d'alegria aqui dins, tracto de disimular-ho mentre utilitzo el teu posat fred i insensible. Sincerament teu, tu.
dilluns, 21 de desembre del 2009
Pau Claris, 18h
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
jo, aquest sí que m´ha provocat un silenci molt gran. No se ben bé per on agafar-lo. Es tan estrany com els teus jeroglifics, a mi m´ho ha recordat. Però em suggereix coses que m´agraden. Decididament necessito un mini-albert!!!
Jo tampoc m'entenc...però em poso a escriure i de vegades, sense voler, li dono a l'enter i surten barbaritats
Publica un comentari a l'entrada