dilluns, 4 de gener del 2010

Sants, 2:00

Per alguna raó comercial, que es digués que una seqüela cinematogràfica era més fosca que la predecessora, va funcionar molt bé. En son exemples els Pirates del Carib, el Senyor dels anells i en especial les de Harry Potter.  Cada pel·lícula que surt de Harry Potter és més fosca que l'anterior i viceversa. Arribarà un punt en que la pantalla de cinema serà un gran fons negre, dues hores de pel·lícula en negre, mentre unes veus misterioses remuguen conjurs, malediccions i altres diàlegs dignes de joves en plena etapa "pajillera".

Ells es miraran estorats tot mastegant crispetes, i sortiran afirmant el que sempre surt a la premsa: és la peli més fosca de'n Harry Potter. Els ha encantat. Total, el que més importava era poder atansar-se a la parella i magrejar-se d'aquella manera tan desesperada.

En música també existeix un gili-argument semblant, es diu que el treball d'un músic/a, o el músic/a en si, és més madur. Llavors la gent correrà a menjar-se'l/a abans que es faci malbé i els nens es barallaran per ser els més foscos i madurs. Voldran una PS3 negra i ben fosca, però renunciaran a una wii blanqueta, és massa infantil...poc madura.

En exclusiva per La Fàbrica dels Silencis, un fotograma de la nova de Harry Potter

2 comentaris:

Anònim ha dit...

(silenci) per la foto. Molt bona, m'agrada la teva ironia. ;)

Unknown ha dit...

Era això ho posar un platan negre imitant el talent de Chenoa