Descartant les marranades, com a mamífers hem menyspreat l'ús del dit petit. Curiosament la tecnologia està convertint tot allò que era gegant en petit, però nosaltres hem seguit optant per utilitzar els dits més grans.
Excepte en el camp de la música, on grans instrumentistes utilitzen el dit petit com si fos un més, com una eina més de precisió. Tot i aquesta demostració d'habilitat, seguim denigrant aquest dit.
Com les causes perdudes sempre m'agraden, he decidit donar-li més ús. Desde fa una setmana truco l'ascensor amb el dit petit, canvio els canals de la tele, remeno el trackpad i en una de les meves grans perversions, l'enfonso dins el pot de nocilla i em delecto amb la seva textura i el seu gust.
2 comentaris:
dedueixo llegint-te que no ets dels que l'aixequen quan beuen cafè... suposo que es podria entendre com una utilitat, no? tot i que sigui realment incòmode.
he rigut molt! :)
no l'aixeco no, en prenc poc de cafè, i amb les manasses que tinc amb dos dits ja agafo la tassa! ;)
Publica un comentari a l'entrada