dimecres, 31 de març del 2010
La platja, 17h
La memòria eterna del mar se't mostra descarnada amb la seva brisa, és un despertar de migdiada etern. Les gavines planegen al ritme de les seves cordes i alguns grans de sorra descansen sobre la teva pell. Grans triangles de llum dibuixen el blanc de les cases i el só llunyà d'una barqueta pescadora fa el ritme. T'aixeques i et remulles els peus vora el mar, i llavors et dones compte que el mar se t'acosta, que les ones et volen abraçar i portar-te a llocs secrets on contemplar la vida és viure. T'hi capbusses i treus el cap mentre els ulls et donen la volta per dins. Reculls els teus cabells mullats i sures. Les algues ballen al compàs. I la cançó flueix com el peix que neda dins l'aigua. Una cançó d'estiu i de mar. I els molt cabrons són noruecs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
PErò també tenen platja....A veure si ens podem despertar aquets dies així, i posar el peu a l'aigua, encara que sigui.
més calenteta que l'aigua noruega estarà!
vès que no baixessin a passar les 'vacassions' a Lloret.
De fet el post, com un 80% dels meus desitjos onírics, està pensat en Sant Feliu. Jo sóc de l'empordà, però mai puc ser-hi, per no poder no m'hi han deixat ni nèixer!
Jo,com que no puc veure el video, perque a la feina el tinc capat...et dire
Segur que tanta aigua et faria mal...
i com a menorca un dilluns a les 6 del mati no hi ha res.
Apa que n'aprenguin
Arsenal 0 Barça 2
Esteve
D´on has sortit tu tan poeta???? Tan de bó estiguessis viu al meu cap, com un mini albert que m´ajudés a descriure el que sento quan llegueixo els teus silencis. M´agrada molt, i la música també.
Publica un comentari a l'entrada