Rogent, 17h

Si et vols relacionar amb moltes persones, el més important és no començar valorant les coses positives. -Quina mala cara fas-, -quines ulleres fas-, -quina panxeta noi-, són comentaris que aporten molt més a nivell social, perquè en el fons ens agrada recrear-nos en la merda aliena. Però també en la pròpia. Somatitzem aquesta sensació de ser una porqueria i l'expressem obertament, tot i que en el fons sabem que som poc menys que perfectes, només faltaria.

A l'ascensor, si hem de parlar del temps, no ho farem sobre el dia assolellat que fa. Direm -quina porqueria de temps-, -quin fred que fa-, però no penseu en dir -quin sol més agradable fa avui!-, significaria la vostra mort social. No parleu d'aquell augment de sou que us han donat, parleu de la vostra frustració tenint un sou penós.

Fins i tot als lavabos tenim aquesta actitud, quan tot està perfecte ningú penja un cartell per dir -fixeu-vos en quin lavabo més collonut-, però ens recreem en comentar -que n'és de porca la gent, i això que hi vam posar un cartell-. Millor parlar de les desgràcies d'artistes musicals -ja no sonen com abans- que parlar de bons treballs. Millor dir que una peli és un pal abans que dir que t'ha emocionat.

Tota la resta només us provocarà solitud, perquè ningú vol saber-ne res d'algú que és feliç i pugui rivalitzar amb la seva felicitat, o infelicitat.