Els firaires feien el possible per cridar l'atenció. Hi havia un que movia unes anelles als seus braços, amb elles s'havia d'encertar d'una manera precisa unes ampolles que giraven fent cercles. Uns ancians amb una paradeta antiga esperaven que algú els pagués algun cèntim per veure cap a on anirien els cobaies que tenien tancats a una petita gàbia. Senyores amb canyes de pescar petits ànecs. El del bingo fent monòlegs per animar la clientela a guanyar uns premis de dubtosa qualitat. Curses de camells. Escopetes trucades. Núvols de sucre. El tren de la bruixa.
I jo que ja he perdut la màgia, envoltat de quillos on abans veia companys. Esquivant cotxets de nens petits que abans ignorava. Aclaparat per la música i llums que abans m'excitaven. Sentint por on abans sentia aventura. Enyorat dels "amors" de 15 anys; podia passar tota una setmana a la fira simplement perquè de tant en tant hi anava una noia que m'agradava i allà em quedava jo...mirant-la...un moment de pau entre tota aquella cridòria, el gran premi era que em tornés la mirada.
Deu ser que em desagrada que trafiquin amb les nostres il·lusions.
6 comentaris:
Ahhhh... quins records! M'he sentit iaio llegin-te... però m'he identificat totalment amb el text :-) M'agrada llegir coses així.
confesso que jo també vaig tenir la meva època d'autos de xoc, música disco i llums psicodèliques. i també confesso que a mi no em mirava ningú. ara em recordo patètica en aquells dies de fireta.
Benvingut al mercat que es malbaraten somnis, es comercia amb mentides, es sorteja amor i es trafica amb il·lusions :)
Buk: Això amb un viatget d'aquests xulos per Pekin en bona companyia se't passa això de sentir-te iaio ;)
Anna: Sempre hi havia algun bandarra mirant, i us posàvem notes
Vinz: A Djemaa-el-fna si que hi ha firaires que emocionen, amb la paraula i amb la màgia
Calla, calla, que et llegiran... hahaha ;)
y pienso.... quien me ha robado el mes de abril?????? qué maco aquest silenci, Albert
Publica un comentari a l'entrada