Però moments abans, dins del vaixell encara hi viu un descarat, que embriagat per l'alcohol, encara s'atreveix a fer humor de la situació. Amb les galtes vermelles, pren amb decisió una ploma i la mulla al tinter. Taca l'escriptori en aquesta operació. Rient, agafa un paper i comença a escriure. L'enrotlla i el posa dins d'una botella que omple amb sals de bany. La tanca i li dona un petó. Surt a la coberta i troba un espectacle dantesc que encara el fa riure més.
Llença l'ampolla ben lluny, es torna a riure pensant que encara li donarà al cap d'algú d'aquella multitud de persones que suren al voltant del vaixell. Quin final més trist si fós així.
Segles després una expedició que investiga l'enfonsament del carismàtic vaixell, troba una ampolla bastant apartada del lloc on descansa el vaixell. Un robot immens desafia la gravetat de la profunditat i la recull amb unes pinces metàl·liques. Arriba a la superfície. Expectació. Al laboratori es reuneixen al voltant de l'ampolla curiosos, científics i 30 càmeres. Aconsegueixen obrir-la. Els presents es queden contrariats, apropen lupes i intenten dissimular la seva cara de decepció.
El primer pla d'una càmera que s'aproxima al missatge de l'ampolla ens revela el text:
Tot el que us han dit, és mentida"
Al fons de la sala, un jove que ho veu en una pantalla, esclata a riure.
4 comentaris:
ho sento, no vull ofendre a ningú, però és que cada cop que veig la foto, em recordo de las Hermanas Hurtado... :)
jajajaja és veritat, són las Tacañonas!!
ara m´he emprenyat......
Va no t'emprenyis dona, ja paro!
espera...campana y se acabó!!
Publica un comentari a l'entrada