Un home amb gorra de llana i aspecte deixat baixa a la parada de metro d'Urquinaona. Just a la plaça d'Urquinaona. Passa per davant d'un immens quiosc amb una activitat frenètica. L'home porta un petita banqueta plegable a la mà. Es sent engolit per aquella corrent humana que omple els carrers de Barcelona. Olors. Sorolls. Escapa de la massa i es dirigeix a una zona més tranquil·la amb bancs, alguns arbres i una mica de gespa. Tot té un color gris, i el banc queda ocult per centenars de deposicions d'ocells. Una estàtua absent. L'home la mira, per primera vegada des de la seva arribada es sent còmode amb algú.
Obre la banqueta, s'hi puja guanyant uns dos palms d'alçada. Somriu. Es treu el barret de llana i apareix un crani calb i brillant. Agafa aire i fa un crit amb tota la seva energia. El crit ressona per tota la plaça. La gent gira el cap d'immediat però ben aviat segueixen el seu camí.
El mateix home, arriba caminant a un poble de l'Empordà. La banqueta plegable a la mà. S'endinsa pels carrers i nota
Baixa de la banqueta i s'estira a terra. Plora emocionat mentre el gos li llepa la cara. Les sabates gastades deixen veure els mitjons foradats que emboliquen els seus peus. Per fi ha trobat el seu lloc, un lloc on les parets l'escolten.
A Partir d'ara les fotos del blog sense cap retoc :)
8 comentaris:
és raret el senyor. al centre de la plaça Urquinaona sempre hi ha gent dormint als bancs. cosica.
cosica... i fins i tot repeluco.
Algun dia algú cobrarà entrada per a visitar la fauna del metro. Ah no, calla, que això ja ho fan, oi?
no és el calor..... és la calor. Ho sento però..... algú ho havia de dir!!!!!
Sílvie i Buk: No és tan bitxo raro, és un home que es dona compte que a la ciutat hi ha més eco que al poble.
Ester: Vaaaaaaaale!! això és per el tema Tacañonas segur
A Partir d'ara les fotos del blog sense cap retoc :)
Molt bé, pero si ara et deixem de llegirte no et posis a plorar.
Aquesta ha quedat fosca, com diu l'ester, perdoneu però algú ho havia que dir
:)))))
a mi m'escolten les parets de casa meva. no tenen cap més remei :)
jeje, és la meva petita venjança ;p
Esteve: tu també picant o que? què us ha agafat? em sembla que us prohibiré l'entrada al blog. Crítiques constructives no són benvingudes, només vull alabançes! :P
Anna: Les parets de casa meva són grises, i algunes tenen humitats. Pobres.
Publica un comentari a l'entrada