Es va dutxar, es va vestir, va sortir al carrer i amb dos pots de benzina de zippo que va comprar prèviament, va entrar a una gran llibreria. Va ruixar de benzina la secció de llibres d'auto-ajuda, no es podia jugar amb la inseguretat de les persones i menys per fer-ne diners. Mentre la gent cridava i corria, ell va encendre un llumí i el va llençar contra els llibres amb la fredor que dona el convenciment. El foc es va estendre ràpidament i ell reia endimoniat.
Va sortir de la botiga cridant com si es tractés d'un client més, tothom el va ignorar i es va quedar dret entre tota la gent que mirava l'incendi encuriosida, alguns deien que un boig ho havia cremat, hi havia gent plorant, altres amb cremades i amb el cos ple de cendra. Tots plens de cendra. Tots grisos i iguals. Ningú va entendre el seu objectiu. I el seu objectiu es va tornar en una mediocritat més. Amb llàgrimes als ulls va tornar a entrar a la llibreria en flames.
7 comentaris:
hi ha llibres d'autoajuda que són incombustibles. i d'altres que, senzillament, se salven de la crema perquè es troben -camuflats- en una altra prestatgeria (llegeixi's Paulo Coelho)
la foto dóna una mica de yu-yu, però és xula. imagino que a aquest espècimen de l'ésser humà amb casc de bomber no li deuen quedar pestanyes :)
És un bomber #paradoxa ;)
Bravo! De boig res. Un paio ben lúcid aquest, si senyor. A qui no li ha passat pel cap cremar la secció d'autoajuda de, posem per cas, el FNAC? M'ha agradat molt. :-)
Em recrearia sobretot amb Jorge Bucay i el punyeteru quien se ha llevado mi queso
En sé de dos (llibreters) que ajudarien a fer la pila més grossa i mira que estimen els llibres, però n'hi ha que, diuen, mereixerien ser cremats... jo també en tinc un d'aquests i no és d'auto-ajuda.
El del queso el vaig llegir farà 10 anys i encara és l'hora que n'entengui ben res, vaja cullonada, sort que me'l van deixar i no vaig gastar-me els calers miserablement.
No us entenc nois, tots necessitem ajuda per retrobar la veritat absoluta, amen
¿Voleu dir que nomes ens volen inflar el cap amb paranys del model de la societat actual?
Ostres,acabo de veure la llum!!!Prou manipulació, he pres una determinació...
deixaré de llegir per sempre més fins i tot el blog de l'Albert, upps ho sento mestre :)
Quina hora es?ehhhhhh
la imatge i la historieta m'han recordat al conte distòpic de bradbury, farenheit 451, temperatura a la qual els bombers cremen els llibres :)
Publica un comentari a l'entrada