Soroll de claus, entren al pis, es barallen per veure qui es despulla abans. No arriben al llit i es revolquen sobre una catifa que el precedeix. Apreten les seves carns amb força i fan l'amor brutalment, després passionalment, després esgotats. Quan l'ímpetu amorós acaba, ella s'adorm amb un somriure, sobre el pit d'ell, però aquest es queda contemplant un punt perdut de l'habitació.
Passada una estona, ell s'aixeca silenciosament, es vesteix al passadís i va cap al menjador a fer la seva recerca habitual en aquests casos. Marcs de fotos. Troba el que busca. Una foto de la seva amant, amb el seu marit i els seus dos fills. Tots somrients. Se'n va de la casa després de contemplar el cos nu de la dona sobre el llit.
Carrera en taxi pels carrers buits de Barcelona fins que l'home arriba a un luxós àtic a Diagonal Mar. Agafa una ampolleta d'aigua i en beu uns glopets, tot mirant com surt el sol per sobre de l'horitzó del mar. Es despulla. S'estira al llit i mira la foto. Es fixa amb la dona amb qui ha passat la nit. I com en altres ocasions, es sent partícep d'aquella felicitat familiar, sent que forma part d'un grup afectiu. Això el fa oblidar per un moment la seva crònica solitud.
S'adorm amb el braç estirat fora del llit i el marc de fotos cau finalment a terra.Veiem una habitació immensa plena de prestatges i amb un home adormit sobre el llit. Als prestatges, centenars de fotos de famílies somrients.
6 comentaris:
m'has fet venir al cap un Clooney estil "Up in the air" que, en comptes de col·leccionar targetes i acumular milles, té un ampli repertori de fotografies.
Tenir un record deu ser just, suposo, i al cap i a la fi... les famílies segueixen somrient :D
Anna: osti doncs no m'he inspirat en up in the air però quan m'ho has dit...sembla que subconscientment em deu haver afectat. En tot cas al meu prota me l'imagino més boig, una mica psicòtic i tot.
Sita: Tot sigui per la foto! si alguna vegada veus una foto de família on ningu riu, Alerta! ells si són feliços de veritat!!
no és massa realista perquè no trenquen cap làmpada, jaja.
sembla un guió de cinema, has pensat mai en dedicar-te a aquest món? :P
ps/ m'encanta la foto de l'autobús. els ànecs van a escola amb ulleres de submarinista? :)
Vinz: De cinema de moment només he fet crispetes ;)
Anna: A mi sempre m'ha intrigat pensar què feia el botó de on-off
Publica un comentari a l'entrada