Poc a poc va començar a notar tots els mals, tos, dificultat al respirar, els batecs del cor, badalls i una cama adormida. Ell ho interpretava com a emfisema pulmonar, cardiopatia, falta de rec al cervell i problemes de circulació en general. El seu son era irregular i li provocava estrés i mal d'esquena.
Es va aixecar i va anar cap al bany, el colon irritable li permetria anar de ventre avui?. Qui ho sap, pensava mentre fullejava les pàgines del llibre amb la visió cada cop més borrosa.
Mentre es dutxava notava com l'aigua li entrava per la orella, probable otitis tenint en compte com està l'aigua de la ciutat. Es rentava les dents i es palpava amb la llengua els forats d'un queixal trencat. Es quedaria sense dents. Però que més donava? Segurament moriria abans.
A la feina bé. Algun avís d'infart i de lipotímia, però bé. Aquest dia està excitat. Quan arribi a casa, si la narcolèpsia el deixa, tancarà les finestres, farà crispetes i en la solitud del seu apartament encendrà el televisor. Es taparà amb una manteta, que també utilitzarà per cobrir-se la cara a fi d'evitar les escenes més escabroses, i veurà érase una vez la vida. Nit de terror.
6 comentaris:
jajaja! woody allen en la seva màxima expressió. molt bo :)
ai, quina cosa! m'han agafat tots els mals...
no sé què li veieu. aquest personatge em sembla del més normal.
he trobat a faltar el tumor al cap, clàssic!!!!
Ostres tu, de tans mals que m'ha agafat gana.
Anims
No són tants mals, són els habituals...és bastant autobiogràfic. Ai!
A mi em feien por el virus de la serie.
Publica un comentari a l'entrada