Intento pensar en alguna solució però és impossible. Una possibilitat seria pagar el bitllet per ella, però no tenim prous diners. L'empresa es negarà en rodó a pagar el viatge de l'Elena. Ja de nit arribo a casa i ens abracem mentre plorem. Argumento que ho haig de fer pel creixement personal dins l'empresa. Ella s'acaricia la incipient panxa que protegeix el que serà el nostre primer fill.
Al dia següent deixo la casa amb la sensació de morir una mica. L'Elena encara és al llit i somiqueja. Li dono un petó al front. Un dia. Arribo a l'aeroport. Aparco el cotxe. El vol està programat per les 11 del matí. Embarquem junt amb unes vint persones més. Ens acomodem als seients, cordem als cinturons i despeguem. Seran 12 hores exactes de vol. No penso perdonar ni un segon.
Arribem. Em desplaço a la sucursal sota un cel taronja i amb una ampolla d'oxigen per si no m'adapto a l'atmosfera d'aquell planeta. Ens reunim amb dues dones per parlar del problema. Llimem diferències amb l'enllaç sindical i donem per acabada la reunió satisfactòriament.
Agafo un taxi només sortir de l'edifici. A l'aeroport, el vol d'anada m'espera per tornar. Tornem a pujar-hi unes vint persones. Són les 2 del matí a casa. 12 hores més. Maleïda llei de la relativitat, 12 hores de viatge a la velocitat de la llum que es converteixen automàticament en sis mesos. Més 6 mesos de l'anada. Podré llegir un llibre, fer una dormideta i mentre, el meu fill no només haurà nascut, segur que ja li hauran sortit dents, s'haurà donat algun cop, i haurà compartit els dies amb l'Elena. Uns 5 mesos.
Arribem a casa. 1 dia. 1 any. El cotxe m'espera al pàrquing. 1 any d'estacionament. La màquina de validació mostra fredament la quantitat. 5.475€. Demano el tiquet per l'empresa. Serà la meva particular venjança.
15 comentaris:
ains... quina angúnia. pobre home!
I nosaltres ens queixem de la nostra feina!
ja veuràs ja...el retrassos en el futur seran molt més importants del que ho són avui en dia ;)
Molt bó. Scott Cardiano?
M'encanta! De fet de gran vull ser com Ender ;)
aquest senyor s'ha equivocat de sèrie de ciencia-ficció: si hagués estat a Star Trek, hagués gaudit dels beneficis del teletransport, i el consegüent estalvi de temps que comporta. molt xulo :)
Anna: La teletransportació és l'únic que falta per convertir la nostra vida en part d'un procés mecànic
quan es patenti la teletransportació, espero que encara ens quedi el sexe com a procés no mecànic... ;)
Potser serà aquesta mena de sexe
qué xulo!!quina putada l´home, perdre´s el neixement del fill... i què havien de resoldre allà dalt tan urgent????
Ester: merda burocràtica d'aquesta...no tenen perdó
Que no tenen internet???
Fa por el futur.
Ini: si que en tenen, i es diu extranet. Un cablejat caòtic uneix els planetes per tot l'univers. Per sobre dels cables, inmigrants il·legals intenten cada dia entrar a altres planetes per probar fortuna.
Ostres Enric, m'ha agradat molt la connexió o desconnexió filotròpica de Ender i el Nil que podria ser un Kilian.
Realment aquestes coses et poden treure la son, però si dorms poc :D, aquestes coses ni et preocupen, visca els viatges interespacials.
PD. Si pers el vol de tornada o fan vaga els de la nau, pots arribar a casa i trobar te una sorpresa, reflexionem.
Esteve
m'agrada aquest conte de sci-fi :)
Esteve: Pots trobar-te el fill amb barba i carrera!
Vinz: Gràcies macu :)
Publica un comentari a l'entrada