divendres, 3 de desembre del 2010

Talent

En Tomàs és un home tranquil que treballa a la sabateria del barri. Poleix les sabates que encara li porten alguns veïns i sempre porta les mans tacades de betum. Unes mans que després usa per escriure. La seva gran obsessió.

Durant més de 30 anys ha escrit pacientment totes les idees que ha pogut. Novel·les, relats, assaigs. Ningú s'ha fixat en ell. Li ha arreglat sabates a un parell d'escriptors que amb prou feines saben parlar. Té la sensació d'haver perdut la seva vida en va. Si tot el temps que ha passat en aquella fosca sabateria l'hagués passat escrivint, avui en dia seria un autor reconegut i les seves idees, ara ja en l'ocàs de la seva vida, serien l'herència del seu talent.

Sorprenentment, avui un periodista l'ha convidat a un programa de televisió on es parla d'oficis antics en decadència. Es posa el seu millor vestit i va a l'estudi on es graba el programa. Quan el presentador li demana per la seva feina, ell diu que ha nascut per escriure, que detesta que les teles només parlin de destrucció i que no vol que la seva obra mori en l'anonimat. Treu una pistola del maletí on hi té seleccionades les seves novel·les preferides, i, en ple directe, es clava un tret a la gola davant l'incredulitat del presentador.

El video sense censura circula per tot el món i converteix les seves últimes paraules en una veritat absoluta. Als 6 mesos ja s'ha convertit en un escriptor de culte. Als 12 l'ajuntament li fa una plaça. Als 24 s'edita la segona novel·la. I a la seva tomba mai hi falten flors.

4 comentaris:

Buk ha dit...

Que bo! Però... segur que és ficció? ;-)

M'ha agradat molt, de debò.

estevemarta ha dit...

Es bo, diguem materialista, ¿però qui es el beneficiari dels seus bens?
no es millor ser un bon sabater i no deure res a ningú, que esta mort però que algú s'enriqueixi sense fotre res, reflexionem...

Unknown ha dit...

Buk: encara no m'he suïcidat ;)

Esteve: ell l'únic que vol es que la seva obra es llegeixi, tant li fa els calers (pobre desgraciat...)

vinz ha dit...

sí, i ho paga amb la vida. però si no ho pots gaudir estant viu de què serveix? t'estic donant motius perquè no et suïcides jaja

ps/ escriVVVVVVint jaja (veig que ja ho has corregit) :P