Jo sóc la marca

És temps de revoltes i proposo, desde la humilitat, iniciar una. Es tracta de reclamar el que és nostre, que no trepitgin els nostres drets i que ens paguin el que ens deuen sense enganys. Bàsicament com qualsevol altre revolta. 

Parteixo de la base de que nosaltres mateixos som la nostra marca. Les nostres paraules, les nostre accions i el nostre físic conformen una entitat apte per a ús publicitari. Messi, Xavi, tots els esportistes i persones públiques treuen rendiment d'aquest fet, però nosaltres, que en som molts més i que estem més temps al carrer que ells (lluint-nos), no veiem un duro.

El que proposo és, que si ens volem comprar un polo lacoste de 100€, tingui un descompte progressiu fins al 20% en el cas que les nostres aptituds com a ens publicitari siguin òptimes, (això és guapos, rics i joves). Un 20% més de descompte si hem de lluir el cocodrilet, perquè a nosaltres ens la bufa portar-lo, però a ells els estem fent un favor amb la nostra imatge. (lacoste pot optar per fer polos sense cocodril i vendre'ls sense descompte, em semblaria genial.). Un 10% de descompte en variables. Per exemple, si el perfil específic de la marca coincideix amb els meus costums. En el cas de lacoste, jugar a golf, fer vela, etc. 

Per tant, podriem aconseguir fins a un 50% de descompte en roba fent-los propaganda. Com quan llogues un cotxe amb publicitat i et surt més econòmic. De cara als lletjos i pobres, cadascú ha d'assumir quin és el seu sostre, en aquest cas a nivell estètic. No tots som la ventafocs o Betty la lletja. Pot semblar una reflexió dura, però imagineu-vos mirant-vos al mirall amb el vostre polo lacoste i saber que Paquirrín en té un d'igual. Almenys que pagui més per portar-lo!

Precisament la revolta aniria en aquest sentit, farcir el món d'anuncis amb models cutres vestint primeres marques. Ja em direu.