dimarts, 22 de novembre del 2011
Quan t'enxufes nata a la boca
Saps allò que se't fica una pestanya a l'ull? allò que parpelleges instintivament i subtilment cau a la bola ocular. Dut per la precipitació, parpelleges 25 vegades, allotjant la pestanya al lloc més complicat de treure.
Comences a plorar i no saps que la pestanya ha aprofitat el corrent de la llàgrima per endinsar-se al teu organisme. Es troba navegant per un riu de fluids estranys i irreconeixibles, fins que es sent atreta per una massa esponjosa i boteruda. S'hi clava perquè no se la endugui el corrent.
En aquell moment pren consciència que et domina, que controla tots els teus sentits. I de sobte et veus planejant atentats contra clíniques depilatòries, sents un odi irracional cap a les tisores, cap al rimmel i un desig irrefrenable de menjar-te una bola de pèls com si fossis un gat.
Però en un raconet molt petit del cervell, el record de qui vas ser et dona breus moments de clarividència i ets conscient que la pestanya et controla i que vol destruir tot allò que es carregava els seus germans capil·lars. I et sents molt inútil per haver sigut una merda, més quan una pestanya pot fer el que vulgui amb el teu cervell i tu no podies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
M'agrada! Que bé tornar-te a llegir! :-)
Mola! M'ha recordat una pel·li dolenta que van fer en aquell programa dels 80 que es deia "Estrenos TV" en què un pianista pateix un accident i li han d'amputar una mà. Li n'implanten una altra, que havia estat d'un psicòpata assassí, i la mà comença a controlar la ment del pianista perquè mati la gent.
Mola!! Ja era hora!!
Quina por el poder que pot tenir una simple pestanya....
típica excusa quan la peli et fa plorar i dius que t'ha entrat una cosa a l'ull. barrut dimissió!!!!
Buk: Gràcies, ens veiem dimecres!
Anna: No l'he vist però l'argument mola eh? ;) si que vaig veure the eye, amb una operació innovadora li transplantaven els ulls d'un cec a una noia mona i començava a veure els morts...muahahaha!
Ester: Gràcies tata!
Sílvie: excusa tonta quan et ploren els dos ulls! o la pestanya és molt gran i et toca els dos ulls, o dues pestanyes han caigut de cop a cada ull...
A mi a vegades m'entra una pestanya a l'ull però em ploren els dos. (Cola?)
Ostres amb la p.pestanya.Es que haurien d'estar prohibides, si poden et manipulen i et prenen pel pito del sereno... llàstima que ara amb el PP, aixo jo ja no ho veure.
Irene: No pas! ;)
Esteve: Potser el PP es carrega les pelis de plorar perquè són de gais.
Publica un comentari a l'entrada