Després d'atendre més de 200 trucades i de veure l'omnipresent panell de leds amb les trucades en espera, es va sentir tan esgotada que va voler canviar la seva rutina. Va voler experimentar, com quan de petit et clavaves una agulla travessant la pell sense fer-te sang.
Es va quedar enganxada al telèfon, amb l'orella vermella i protegida per la seva mà esquerra, gelosa de més intimitat. Unes veus llunyanes sonaven a l'altra banda del telèfon. Algú picava un teclat. Va tancar els ulls, es va concentrar i poc a poc la respiració de la persona amb qui parlava es va fer evident. Quan en va aprendre el ritme, el va imitar i per un moment tots dos van ser un i el telèfon va esdevenir orgànic, com un cor que uneix dues artèries bategant. Llavors ell va espetegar, molest, la llengua contra el paladar. Després ella es va sentir malament, com si hagués envaït l'intimitat d'aquella persona.
-Li passo- va dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada