La Sra. Pilar

En un carrer amb una forta pendent mirava el mar en Julià. Com podia ser que estigués més alt el mar que ell? si fós així el mar hauria de vessar tot el seu contingut sobre el poble. Hi havia coses que no entenia.

La lluna plena va treure el cap i va il·luminar la nit, les estrelles que estaven al seu voltant es van amagar. En Julià mirava les formiguetes que sortien d'un forat a la paret de la casa de la senyora Pilar que ara dormia. Una petita formiga se'l va quedar mirant des del terra i el va saludar aixecant una poteta. En Julià va posar els ulls com dos plats.

La formigueta va avisar a les seves companyes amb un xiulet i milers de formigues van començar a sortir pel forat de la casa de la Pilar, que encara dormia. Es van apilar una sobre l'altre fent una plataforma i van convidar a en Julià a pujar-hi. Al principi va tenir por d'aixafar-les però poc a poc va pujar i va comprovar que podien suportar el seu pes, no només això, les formigues seguien entrant a la plataforma sota dels seus peus i el van començar a elevar.

Va arribar a l'alçada de la finestra del dormitori de la Sra. Pilar, que ara s'aixecava del llit. Va agafar l'antiga foto del seu marit, li va donar un petó i va somriure recordant quan somreia. Va recolzar-la sobre el seu pit i es va tornar a estirar, dormint per sempre.