Va sortir de casa amb una guitarra guardada en un estoig de quadres escocesos. Duia uns auriculars blancs que també li permetien recollir-se el cabell. Al metro no podia dissimular la seva emoció, seguia escoltant Justin Bieber i quan deia les seves frases favorites, deixava anar un somriure.
Ja era al lloc on li havien dit. Va treure la guitarra i va començar a rascar les cordes amb les mans protegides per uns guants tallats. Feia fred. Si tot anava com li havien dit, Justin Bieber acabaria un acte promocional i passaria per aquell carrer en uns 15 minuts, i ella estaria allà. Ell la veuria, en un polígon industrial abandonat, amb fred, però tocant i cantant una dolça cançó. A partir d'aquí la seva imaginació adolescent esclatava.
La pluja va aparèixer i la sensació de fred es va fer intensa. El rimmel se li va escórrer. Estava pàlida i no parava de tremolar. No notava els dits. Havien passat 20 minuts quan una flota de cotxes va aparèixer del no-res. Enmig d'ells, una gran limusina blanca. Se li va encendre el cor. Va oblidar el fred, fins i tot es va descordar l'abric per lluir els seus encants. Es va humitejar els llavis i es va preparar pel gran moment.
La limusina va passar a una velocitat prohibitiva per aquella zona, la va esquitxar amb un toll d'aigua que hi havia a l'asfalt. Els cotxes van desaparèixer ràpidament en un horitzó desdibuixat per les llàgrimes que li vessaven dels ulls.
