dimecres, 20 de maig del 2009

Sant Martí de l'Erm, 17h.

La sra. Dolores baixava de l'escala i jo tot just arribava de la feina. Em va dir que es trobava malament, que li feien mal els ossos i que ja estava massa vella. Que per viure sola, preferia morir. Aquella reflexió em va sobtar bastant i vaig seguir escoltant-la com a acte de bona voluntat.

Es recolzava a la barana de l'escala. Mentres parlava, dirigia mirades indiferents a la gent que caminava pel carrer. Aixecava la seva mà fina, arrugada i tremolosa descompassadament. El temps passava i poc a poc la senyora va començar a enumerar tots els detalls de la seva vida, alegries, tristeses, plors, rialles. Alçava els ulls i em mirava, jo li responia amb un somriure que poc a poc es va anar encarcarant.




La Dolores caminava d'una banda a l'altre de la porteria, jo vaig deixar de remoure les claus a les mans i vaig sentir com poc a poc el cap em pesava més, els ronyons em donaven punxades i amb prou feines m'hi veia. Em notava arrugat i veia a la dona que ara ja es movia ràpidament mentres reia sense parar. Em vaig asseure al primer graó mentres ella donava salts i els ulls li brillaven recordant una anècdota que li va passar amb un ex-noviet, jo retirava les canes que em queien als pantalons.

Em notava dèbil, les articulacions dolorides no em responien, poc a poc deixava aquest món mentres la iaia, convertida ara en una noieta de 18 anys, no parava de parlar, quan de cop, se'm va acostar i em va dir -Gràcies per escoltar-me-.

2 comentaris:

elisabet ha dit...

La dolores és un ente, que et xucla la vida. A mi em va fer entrar a casa seva per mirar la suposada inundació que li haviem provocat amb les obres, i gairabé em segresta. Cuidaoooooooo!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Ja,ja,ja, molt bona!! Desgraciadament per elles i per nosaltres hi ha moltes "Dolores" a la vida, perque t´aspiren l´energia i són com una llosa. Però si es poca estona,de vegades val la pena sentir-les. Potser gràcies a tu i a d´altres aquesta gent pot continuar "comunicant-se".Que no ens trobem mai aixi.....
El relat es una mica Monzonic, no? Podries fer un llibre de contes.
Soc l´Ester