dissabte, 25 de juliol del 2009

Carrer de Sant Pol, 12h

A mida que la meva aventura avança, vaig passant els nivells en dificultat hard i segueixo endavant, però això no em priva de pensar que m'agradaria treure els peus per sota el cotxe i frenar el ritme del joc amb els talons, com si fós un Picapedra, aixecant la pols i amb aquell característic soroll de frenada de fons. Intentar subjectarme d'on pugui al tobogan d'aigua pel que caic, agafar-me d'una corda imaginària que es mostra davant del precipici pel que em despenyo. Fer un "control zeta" que em transporti 20 anys enrere i tornar per fi a l'inici del joc. A la ingenuitat. A la innocència. On una corba peraltada d'Scalextric significava quelcom apassionant, on un Lego Technic era una obra d'enginyeria, on la llum del Cine Exin iluminava màgicament la meva habitació.

Lamentablement, malgrat que m'ho van advertir, no he pogut frenar el pas del temps i m'he convertit en un vulgar Satanas cor petit a la recerca d'unes boles de drac que em proporcionin l'eterna joventut.

Un constata que s'ha fet gran quan pensa en la seva mort. A les notícies dirien de mi que sóc un nen? un jove? o un adult? jo ja sóc d'aquests últims. Quin avorriment!

5 comentaris:

estevemarta ha dit...

Diguessim, que la cosa que ens diferencia dels nens, es aquella cosa que cada dia no para de creixer i cada dia penja més....estic parlant esclar dels pels del nas i les olleres, per no dir els pels del c_l.
Igualment a mi, sempre m'han fet por les caigudes els precipicis i per aixo m'he fet un seguro...cuidadoooooooooo

Unknown ha dit...

A les notícies, i ja t'ho he demostrat, encara diuen un jove de 31 anys.
Jo també vull un control zeta, si et serveix. I no busco les boles de drac, però no m'importaria tenir una bosseta de les mongetes màgiques. Crec que a mi m'agradaria anar al país de "nunca jamas" (si ho dius amb català no sona igual), allà no es treballa, sempre seria jove, i volaria...

Unknown ha dit...

Ai, el teu blog amb tata foto i tant de video, triga molt a obrir i sempre fa el tonto, ATIENDE!!!

Sílvie ha dit...

No se t'acudeixi morir-te abans del dia 8! no ens esconyis el viatget eh!


Quants "deshacer" faríem si es pogués...

Albert Lloreta ha dit...

"Un constata que s'ha fet gran quan pensa en la seva mort."

Osti, això em fa sentir especialment malalt mental...