dissabte, 8 de gener del 2011

Infecció

Un hall amb olor a desinfectant, personatges vestits de blanc amb estetoscopis penjant del coll, plantes de plàstic decorant els racons i una gran pantalla per guiar-nos dins d'aquell laberint d'impaciències.

Sabem que és el segon pis perquè ja hi hem estat infinites ocasions, compartim l'ascensor amb una família que plora i s'agafen de les mans amb força. Quan la força és amor. Avancem per un passadís guarnit amb quadres sense ànima i consells saludables. El nostre rostre s'il·lumina intermitentment amb la llum dels fluorescents del sostre fins que arribem a la zona d'infeccions.

Ens posem guants, màscara i bata. Obrim la porta i el passadís es torna groc, hepatític, pudent i trist. El seu nom és a la tercera porta a mà dreta. La obrim i la podem veure dins d'aquell cubicle de plàstic on hi viu fa anys. Ella ens veu, i malgrat la seva palidesa, ens somriu fràgilment.

Ens desprenem de la màscara, dels guants i de la bata i ens quedem nus mentre ella ens mira prenent consciència de la situació. Treiem tots els botons que fixen el plàstic. Desconnectem tots els aparells que la mantenen en vida i ens estirem amb ella. Ella ens toca recordant l'antic tacte de la nostra pell. Nosaltres només notem ossos. Acariciem els seus cabells, la seva cara, els seus pits, la seva panxa i arribem al seu sexe, vidu de sentiments fins que hem arribat. El nostre contacte li provoca enyorades esgarrifances i el seu cos sembla recobrar vida quan hi juguem amb la llengua. Després de la culminació del plaer, riu amb el ulls tancats, la seva respiració es va asserenant i ens demana que l'abracem. Per sempre. Nosaltres reprimim el plor i ens infectem d'ella.

11 comentaris:

Unknown ha dit...

Això és amor.

e ha dit...

Que bonic. M'he estovat, ara.

anna g. ha dit...

l'he llegit uns quants cops i encara continuo sense saber què dir... impacta. com l'obra que vaig anar a veure ahir: "Cadira", d'Edward Bond, a la sala Muntaner. impacta, com la majoria dels teus escrits.

Unknown ha dit...

ini: amor a mort

e: osti, ara em sap greu :/ hauria d'establir una valoració dels meus posts perquè sembla ser que de vegades la lio...

anna: carai moltes gràcies, interpreto que parles d'impacte en sentit positiu, no d'estimular el suïcidi XD

Ester ha dit...

Albert, quin pena m´ha fet. M´encanta, de veritat, com es que t´ha vingut aquesta idea???? d´on l´has tret??? te´n recordaras de mi quan siguis un escriptor amb nom i cognoms....i una bona biibliografia a les esquenes???

Unknown ha dit...

Ester: t'has passat tres pobles!!!

estevemarta ha dit...

Ostres noi, ara treure tot l'amor que hi ha, però saps que no es pot fumar oi.
Bon blog, arribam al limit de la mort i l'amor...realment las clavat..upsss era una metàfora.

esteve

Joanaina ha dit...

És absolutament preciós.

Unknown ha dit...

Esteve: gràcies per la metàfora ;)

Moltes gràcies Joanaina, benvinguda :)

Anònim ha dit...

Buff ... has aconseguit q senti les olors, q respiri l atmòsfera i q em qudi sense alé ... bravo Barrut!
Només un dubte ... son tres?

Unknown ha dit...

Hola Anònim! gràcies pel comentari

només són dos, em permeto la llicència de fer que lector i narrador comparteixin protagonisme, però ja està :)