És una llàstima haver de viure per sentir nostàlgia. De ben petit els nostre pares ja ens fan una avançada del que ens anirà passant al llarg de la vida, en certa manera, un consell patern és un gran spoiler vital.Aquest consell vol indicar precaució, reflexió, però en la gran majoria de nens té l'efecte contrari i només aconsegueix que tots anhelin ser més grans per viure el que els pares viuen.
M'agradaria que un vell m'encoratgi quan sigui el moment, i que una tarda, en un camp de blat, recolzats a un pi mil·lenari mentres tots dos prenem una cervesa em digui alguna cosa com:
-Fill meu, quan siguis gran podràs contemplar la vida amb un altre ritme, el cervell no t'anirà tan ràpid, però el cor seguirà bategant igual-
Llavors jo miraré el cel i il·lusionat pensaré que tinc moltes ganes de ser vell.
3 comentaris:
Qué? Has anat a veure la cova d'en Daina, eh?
Bona reflexió.
Pep Trempat
Pobrico el nen de la foto.
Pep, anar a veure el Dolmen de'n Daina és la excursió típica de la meva família a l'estiu desde que era un nadó! em conec cada pedra...
El nen pobrico, estaven ocupant la pedrera com a acte de protesta
Publica un comentari a l'entrada