Aquest és un dels meus paisatges més recurrents. A la feina utilitzo l'ascensor una mitjana de 3 vegades. No sóc molt exigent en el seu servei, espero pacientment, ni esbufego ni faig patadetes nervioses però això no impedeix que reflexioni sobre el temps que perdo esperant la seva arribada.El temps de mitjana de cada espera és d'un minut. Així que passo 3 minuts d'aquell dia esperant l'ascensor. Al cap d'una setmana laboral es converteixen en 15 minuts, al cap d'un mes una hora. A l'any perdo 12 hores de la meva vida en la espera més estúpida que un humà pot tenir, ja que anhelo entrar a un cubicle de dimensions reduïdes amb habitual pudor a suat (o pitjor) encabit en un fosc túnel de formigó.
Porto treballant aquí fa gairebé 6 anys, he perdut, i per perdut s'entén que no he aprofitat ni una engruna d'aquests moments, 72 hores. 3 dies.
Recomforta saber que almenys em paguen.
10 comentaris:
jo cada dia pas dues hores (anada+tornada) dins el cotxe. Si faig un càlcul com el teu, fuuuu... Per sort m'afaito un cop cada dos dies (i així guanyo temps) :)
Per cert brutal aquest "nou" blog!
bufff les coses no es poden calcular així... és per deprimir-se
Jo estic intentan calcular el temps que perdo buscant les claus al bolso, minim 6 cops al dia,...massa temps.
agafa les escales, no perds temps i fas exercici, qué més vols!!!!! i potser pel camí descobreixes alguna cosa nova per fer un altre silenci, ja se´m feia molt llarga l´espera....a veure si no trigues tant en posar un altre, que m´encanten!!!
Jaqme: afortunadament jo vaig en bici...qualsevol temps que t'impedeixi escriure és perdut. I el blog no n'hi ha per tant! però gràcies.
Montserrat: És que en realitat la gran majoria de nosaltres no fa el què vol, o almenys no durant tot el dia
Ini: T'has de comprar un dispositiu de recerca de claus al bolso que faci un bip, clar que llavors estaries tot el dia buscant-lo
Anònim: Exercici??? Si home!!!
No home no, has de aprofitar aquet minut...reflexionemmm
que es poden fer en 1 minut....
tallarte les ungles
mossegarteles
dit al nas?
mirarte els grans del nas
fe ganyotes per mirar lo guapo que es un o a l'inversa
recordar que tens que netejarte les sabates
netejarte les sabates amb el darrera del pantalons
buf....
Saps que he perdut 3 minuts en escriure aixo?caso en l'olla, tot plegat una perdida de temps, veusssss torno a perdre el temps...una abraçada
M'has fet riure. Aquests càlculs portats a l'infinit són l'hòstia. I més el teu que comença amb 3 minuts… i ja en portes 72 hores!
Subscric l'opció de les escales; tot i que a banda de fer exercici, hi perdràs encara més temps.
Sempre pots gratar-te el clatell (per dir alguna cosa) mentre esperes l'ascensor. I començar a sumar les hores de la teva vida que et passaràs gratant-te'l :)
si, hi ha dies que penses i no has fet res que t´agradi, o tot el que has fet ho has fet perque s´ha de fer però no perquè vulguis realment. Qué trist si cada dia és aixi!!!!!!
miq: tindria el clatell en carn viva! ;)
Publica un comentari a l'entrada