dijous, 12 de novembre del 2009

Fortim, 18h


Avui és un dia Fake plastic trees. Un dia d'aquells grisos (pantone 422) en que la fredor de la vida s'apodera dels sentiments i els rebrega i tira al contenidor de rebuig encara que siguin de vidre. I els crema. La veu en off d'Anatomia de Grey narra els teus passos amb dramatisme. Tot sembla ralentitzat i malgrat l'abundant soroll del carrer, tot està pres per un silenci fictici. Els somriures són invisibles i el so de les campanes de l'església es passeja per l'aire cercant algú per parlar.

Un dels meus silencis preferits té lloc quan en ple partit de tennis, un avió sobrevola la pista on tothom està en silenci i concentrat; mentre estem concentrats no hi ha soroll. En un dia trist com el d'avui estic concentrat en la vida, en silenci però conscient que sempre hi ha un avió al que pujar-se per continuar l'aventura i tornar a sentir bategar el cor sota les meves orelles.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo, he anat rapid a veure el pantone 422, i em sembla un color molt trist per una criatura tan alegre i divertida, creativa i sensible , com la de dos silencis més avall ( Mario).
Que la tristesa no t´envaeixi. Has de pensar que sempre et pots guanyar la vida escrivint, que ho fas molt bé, germà meu sensible, que m´emocionas!!!!