Durant anys he volgut seguir aquell criteri que diu que l'elegància d'un home comença pels seus peus. També he preferit gastar-me els calers en vambes "de marca" abans que comprar-les al mercadillo. Puc assegurar que les he cuidat i rentabilitzat, totes les que he tingut m'han durat un mínim de 5 anys. Ha estat el meu particular homenatge a Imelda Marcos.
El cas és que el color sempre m'ha atret en aquest calçat, i, abans que abandoni els colors llampants i vesteixi sabates fosques, vull recordar-les per sempre. Perquè potser quan tingui 80 anys i rellegeixi aquest bloc, tornaré a tenir ganes de comprar unes vambes que em facin sentir que puc córrer més.
També faré fotografies de totes joguines dels meus fills si algun dia en tinc, no vull que oblidin com era allò que els feia sentir que la vida era màgica. No vull que oblidin el color.
PD. Hola Barrut! quines ximpleries deies eh?
12 comentaris:
Allò que et feia córrer més ràpid amb les teves bambes vermelles és el que ara fa sentir millor a la gent amb la pulsereta "power balance" inclosos esportistes professionals d'èlit... el poder de la motivació; quines coses!!
miRe: I les tirites del nas! i diuen que la ment es un misteri...però si le li pot prendre el pél com si res! ;)
Certifico que les ASICS et fan més ràpid!
Alma Sana In Corpore Sano
Et fan sentir tan veloç com l'Uma Thurman ;)
a mi les sabates noves em fan mal. bueno, quan estic quieta no gaire.
S'han de donar una miqueta...pero t'hauries de comprar uns piquis.
Fins aquí el racó de la iaia.
joder, porto mitges d'aquestes color carn que no es veuen!
i quina il.lusió que fà de vegades, comprar-se sabates. és com fer una cançó..... de vegades sense saber ni com ni perquè tot és perfecte i llavors fà molta il.lusió i de vegades, passen sense pena ni gloria, on deuen ser tants misteris???
no recordo si les meves abates noves corrien més que les velles, però sí que recordo que les dels meus germans petits, segons ells (ell i ella, de fet) sí que ho feien... i a més ens ho demostraven arrencant-se a córrer :)
Com que a casa, no donava per comprar molts capricis, les primeres bambes amb cara i ulls van ser unes nike per córrer i em van durar 3 anys mentre els meus company de atletisme, tenian 2 parells per any...ara aixo ha canviat, i si m'agraden i son cares encara millor a la bossaaaaa, juro que mai més tornaré a comprar barato(allò que el vent s'endugué)
Ester: Fer una cançó és equiparable a un orgasme...no trobo res tan complaent
Elur: I tu ja ho observaves tot amb poesia? ;)
estevemarta: ara això ha canviat xato, d'aquest post ets la màxima autoritat en vambes.
aAh! No?? i ahir quan va acavar el partit del Barça, com ho definiries?? De vegades unes sabates poden fer miracles!!! sobretot si tens una mica d´imaginació i d´això a tu no et falta.
Publica un comentari a l'entrada