Abans m'abandonava a la desesperació, a l'ansietat. Ara he descobert una solució. M'excuso i pujo discretament al terrat. El meu terrat. Deixo que el sol m'escalfi la sang, em passejo sol per un terrat que podria ser el de qualsevol edifici. Els terrats fan olor a sol, i a dipòsits d'aigua. Quan hi sóc recordo l'olor de la roba estesa de quan estava a Sant Feliu. El terrat etern on hi passava llargues hores, des d'on grimpava per les teules de les cases dels veïns, des d'on mirava com llampegava i feia les primeres observacions a les estrelles. De fet jo no mirava les estrelles, elles em miraven a mi i es reien.
Un altre il·lús que ens vol tocar, pensarien.
9 comentaris:
M'encanta l'olor a sol. Sobretot quan es queda a la pell.
a sol eh? no a bronzejador...que aquesta la odio bastant
Olor al terrat....en el meu cas sera pudor.
Pudor a gamba, pudo a gat pollastre del restaurant xino-italià, pudor a merda de colom...si noi, la merda de colom fa pudor, algun dia parlaré d'ella
Pudor al sofregit de col? si la pudor es de col, podria ceba, però no les arcades son per la col...
Ara m'he tret la gana...
Espero despertar me al meu lloc de treball, si no vol dir que m'han fotut fora.
L'olor a sol no és la que fan les rajoles del terrat?
Esteve: Tu parles del terrat de la feina, pensa amb el de casa coi! alla si que s'està bé
CJ: Osti, no havia pensat que et podia dir així, CJ, puc?? sona rotllo magnum...l'olor a sol ho impregna tot, fins i tot els cabells, les pinces de la roba...
CJ al terrat! jajajaja (no ho diré més...)
m'han dit coses pitjors com Júnior. Així que... tranquil. No t'ho tindré en compte. ;-)
De fet, volia dir: l'olor de terrat és de les rajoles socarrimades al sol.
el terrat d'alguns meus cap de setmana és ben bé com el que tenies a Sant Feliu, però amb una olor diferent, m'hi arriba la flaire de la muntanya ;)
Elur: ara que ho dius, depèn de com bufés el vent, també feia olor a pi...però a muntanya no. Privilegiada!
a mi m´agradava la combinació terrat i vent.... és l´aire el que escampa la olor de roba neta i de sol i de mar i de sal i de llibertat. Per això quan et falta has de pujar al terrat.
Un petó
Publica un comentari a l'entrada