divendres, 11 de juny del 2010

Passeig de Sant Joan, 9h

Torno a estar avorrit a la feina, el tabac està a la taula com a únic símbol de llibertat. Avui la música no sona bé, Bombay bicycle club, Mew, Edward Shape and the magnetic zeros...em sonen vulgars, així que deixo que Little joy em rescatin. 

Ja no em queden ni ungles ni pells properes per mossegar, em concentro en el meu teclat i teclejo sense sentit. Què bonic és el só de teclejar quan és propi, quan és d'un altre fa bastanta ràbia. Com el só dels passos, o dels glaçons de gel. 

Decideixo enfonsar els dits sobre el teclat, i per a la meva sorpresa les tecles s'han convertit en tecles de nata. Segueixo enfonsant els dits i descobreixo que no hi ha límit, entro el canell, el colze i a l'alçada de les espatlles aixeco la vista per veure si hi ha algú a l'oficina. Ni Déu. Torno a enfonsar-me, ara hi entro decididament el nas i després hi entro la cara sencera. 

A dins hi puc veure un món totalment diferent, la nata del teclat, de color negre, ha caigut sobre la gespa de color rosa. Els arbres em rodegen, però no tenen fulles, són núvols de farina negra. Avanço per un camí ben marcat, ara caminant ara nedant. Em trobo amb el senyor Pantone, un home que vesteix de blanc i negre i renega dels colors. Em dona una poma blanca i se'n va. Vaig a donar-li una queixalada però de sobte noto que algú estira els meus peus cap amunt. Jo m'hi vull quedar i m'hi resisteixo. Impossible, la força que m'estira és superior. La dona de fer feines em sacseja i desperto. La baba em regalima de la boca, té gust a poma. Torno a ser al món real, al món on les menstruacions es sincronitzen i les botzines dels cotxes sonen en fa.


14 comentaris:

Unknown ha dit...

M'agradaria experimentar la sensació de ficar les mans i el cos, per entrar en una altre dimensió.

Buk ha dit...

M'agrada! :)

Unknown ha dit...

M'agrada que us agradi :)

Vinz ha dit...

Em... Barrut... Vaig perdre les claus del cotxe ahir... mira a veure si les trobes allí dins... Gràcies :P

Ester ha dit...

a mi sempre m´agrada, ja ho saps fins i tot el de Coll de Portell malgrat tot.
Potser allà hi són tots el mitjons desparellats que s´intercomuniquen amb totes les rentadores del món. A mi sempre me´n falta algun.....

Unknown ha dit...

Vinz: Això em recorda a un acudit molt verd...que no explicaré, potser ja saps de quin parlo ;)

Ester: Si ahora ahora!!! ;)

Vinz ha dit...

No, no el conec! Conta-nos-el! Qué aquí no ens escolta ningú!

Sílvie ha dit...

poma blanca encara però... nata negra? :-/



guai el post.

Unknown ha dit...

Vinz: Se'm fa molt difícil cercar l'acudit per internet a la feina sense patiments, potser recordes un capítol on la Bulma de Bola de drac s'amagava un diamant a un lloc "misteriós"...doncs per aqui va l'acudit

Sílvie: nata negra no?? mola, jo volia tenir el bany tot negre, gràcies :)

Ester ha dit...

..... bueno..... no et contesto malament perquè m´as aclucat l´ull..... que si no..........

Vinz ha dit...

Jojojo

I tu com saps que jo veia bola de drac?

Unknown ha dit...

Vinz, intuició masculina...i a les teves poesies s'hi respira molt de Bola de Drac ;)

estevemarta ha dit...

Parlant de boles.
sabeu aquell que diu, que anaven dos pilotes pel desert i una li diu a l'altre, mira!!!un captussssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss

silenci

En el meu teclat, nomes hi ha merda, segur que el teu es un apple.

Vinz ha dit...

@barrut no sabia que escrigués poesia, eres la primera persona que m'ho diu jaja