divendres, 25 de juny del 2010

Siracusa, 18h

Beure Fanta llimona em fa grinyolar els queixals. Menjar pipes em dona molta set per les nits. M'agrada el Drácula de frigo. M'agrada menjar un "bony" i després una coca-cola perquè llavors és com menjar un Drácula. Però no m'agrada llepar el pal de polo del Drácula quan està sec.

Com a vegades penso que sóc bastant autista, m'agrada recordar que m'emociono. Amb el temps un ja no recorda si realment té emocions, o les oculta. Clar que sóc hipocondríac i encara segueixo viu, cosa que com a hipocondríac suposa un fracàs absolut. Un hipocondríac és un patètic endevinador somatitzat.

Tinc fòbia a les arrels de les plantes. Prefereixo el nesquik i begut molt poc a poc. A l'estiu bec llet amb grosella. Em quedo absort quan miro focs artificials. Amb el mar em sento infinitament petit, però a casa. M'agradaria haver nascut als 50. Sóc obssesiu i impulsiu. Bastant egocèntric, però qui collons no ho és? a cada casa hi ha un mínim de tres miralls. Dic molts tacos i quan més escric en català més em dono conte que no en tinc ni idea. Sent com sóc em sento molt afortunat que hi hagi gent que es senti còmode amb mi. Penso millor de nit que de dia, llàstima que de nit dormo.

Tot i que cada cop em conec més, quan aquell cony de focus gegant al que anomenem sol m'il·lumina, baixo la vista enlluernat, veig la meva ombra enganxada als meus talons, i penso: Què collons sóc? M'haig de comprar unes ulleres de sol.

10 comentaris:

Unknown ha dit...

I t'emprenyes quan et toca treballar els divendres!!! Ets un gruñon en potència.

Sílvie ha dit...

a mi també em fa cosica el pal del polo sec. nyiiii
casi tanta com tocar-me les plantes dels peus, cosa que no puc suportar.

Unknown ha dit...

He oblidat dir que desconfio de la gent que té les dents enfonsades cap endins

miRe ha dit...

Jo no puc evitar no fiar-me de la gent que s'estima més un nesquik que un cola-cao; no crec q sigueu "trigo limpio"... part de la teva descripcio em fa reafirmar-me en aquesta premisa!
PD. això si, la foto m'encanta! on es? pq jo no recordo Siracusa aixi

Vinz ha dit...

Aquesta entrada ha estat divertida :)

Unknown ha dit...

miRe: La foto és a Essaouira, Marroc. I sóc 'blat de moro net'!

Tants grumolls de colacao us deixen lelos :P

estevemarta ha dit...

M'agrada.
M'has hipnotitzat amb la teva sinceritat, no ho diguis tot, deixe'ns alguna cosa per descobrir als deus perfectes i mortals com jo mateix, que si se sap tot d'un, la vida no te la mateixa gracia.

Anònim ha dit...

m´agrada que siguis així i sobretot com ho expliques.
Jo era de nesquik però ara em deleixo pels grumolls del colacao..... em sap greu

neus ha dit...

exacte el colacao fa grumolls i és fastigós.

entre el que expliques i el que endevino a mi m'agrades, mira... deu ser que també sóc rara?
encara els fan els drácula???

Ester ha dit...

Ets encantador, sobretot quan et despulles d´aquesta manera i et recordo amb els "bigotis" de nesquik. Però de vegades no et deixes veure tant i quedes amagat sota una capa de pintura.
Per cert..... qui es aquest anònim???? jejejeje